- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La historiadora cabrilenca, Laura Bosch ha publicat un article sobre el Crist Mujal a la Xarxa d'arxius comarcals, de la Generalitat de Catalunya. Us el reproduïm a continuació:
La capelleta del Crist Mujal està situada ran de la confluència dels tres pobles, al peu de l’antic Camí Ral del Mig, on a més el juny de l’any 1954 es va localitzar un mil·liari de la Via Augusta, d’època romana.
Normalment, per evitar solapar-se amb altres actes, la celebració es duu a terme el segon diumenge del mes de maig. Dies abans, la comissió dels Amics del Crist Mujal i representants dels tres ajuntaments es reuneixen per organitzar l’acte i repartir les tasques entre els tres pobles. Cada any presideix la celebració un dels rectors. En acabat, hi ha una actuació musical que consisteix en una audició de tres a quatre peces, que poden anar des la interpretació per part d’un solista com d’una petita orquestra. Després, com ja és tradició, Cabrera Solidari ofereix una xocolatada amb melindros i coca. El Camí Ral del Mig i el seus accessos es tallen al trànsit durant un parell d’hores ben bones, el temps per poder posar les cadires al mig del carrer i permetre que la gent es retrobi en un acte de germanor.
Aquesta trobada és una manifestació més del patrimoni etnològic i immaterial català que s’insereix en les relacions socials de les persones i llurs àmbits d’interacció: la vida familiar, associativa, festiva, religiosa i musical, que es manté viva perquè ha esdevingut un agent clau en la cohesió i la participació social, i perquè forma part de les tradicions i costums d’una comunitat.
La creu té probablement un origen medieval. Ja en el plànol de l’antic terme de Vilassar, datat de l’any 1777, conservat a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, hi ha dibuixades quatre creus de camí amb la finalitat de senyalar cruïlles importants: la creu del Cristo, a la cruïlla de l’antic Camí Ral del Mig amb la riera/camí que va a Vilassar de Dalt; la creu de Can Boquet, a la cruïlla del camí de la carena amb el camí que baixa a Vilassar de Dalt; la creu de Can Casals, a la cruïlla del Camí de Mataró amb la riera de Cabrils; i la creu del Mujal, a la cruïlla del Camí Ral del Mig amb el camí que va a Cabrera, en terres de la família Pallés-Utset de ca n’Amell.
L’any 1778 se substitueix l’antiga creu medieval, de fusta o de pedra, per un petit edifici de planta quadrangular, amb teulada a quatre vessants. La divisió de l’antic terme de Vilassar, a partir del 1784 (Vilassar de Mar) i el 1821 (Cabrils), fa que la capelleta quedi ubicada en la confluència dels termes actuals de Cabrera, Cabrils i Vilassar de Mar.
Durant la Guerra Civil, la imatge del Crist crucificat i la Mare de Déu dels Dolors que presidien l’altar van ser espoliades i carregades en un camió, juntament amb altres imatges religioses procedents de l’església de Sant Joan de Vilassar de Mar, i es van abocar a la platja per ser cremades. L’avi Vicenç Pallés, de ca n’Amell, que vivia a tocar de la platja, la mateixa nit, va anar d’amagat fins a l’abocador per intentar salvar-les però només va tenir temps de recuperar el Crist, que va amagar entre les bales de palla. L’endemà, va tornar a la platja després de què hi calessin foc, recuperant la Mare de Déu de la qual només en quedava l’esquelet de fusta, les mans i la cara.
En acabar la guerra, les imatges es van restituir a la capelleta fins que als anys seixanta, amb motiu de la construcció de l’accés a l’autopista C-32, es van expropiar els terrenys de ca n’Amell, deixant vuit dies perquè buidessin el Mujal. En el darrer moment, gràcies a la donació d’uns altres terrenys, situats no massa lluny, per part del senyor Pérez-Sala, s’aconsegueix salvar l’edifici, tot i que el Mujal, degut a l’expropiació, queda a l’abandó i acaba en estat de ruïna total.
L’any 2000 es crea una comissió de treball amb la idea de restituir la capella. Per Vilassar de Mar, hi ha en Vicenç Pallés, Dalmacio Ramon, Rafel Ortega, Mercè Mas, Carme Ramon, Pepeta Serra, Imma Romeu, Lluís Sardà, Rafel Boix, Damià Bas, el Museu de la Marina, el rector, mossèn Josep Maria Galbany, i mossèn Ramon Roca. Per Cabrera de Mar, hi ha Joan Massó i la seva esposa Carme León, Maria Antònia Massó, David Farell, Núria López, Josep López Vinyals, Joan Lladó Puig i el rector, mossèn Raimon Canalias. I per Cabrils, Laura Bosch, Jaume Tolrà i el rector, mossèn Salvador Freixas.
L’edifici actual, de nova planta, es va inaugurar el 8 de maig del 2005. Està lleugerament desplaçat del seu lloc original, en terres cedides per Joan Massó i Carme León, amb motiu de l’eixamplament de la via l’any 2004. En la seva reconstrucció, dirigida per l’arquitecte Marià López-Pagès i Garcia, es van tenir en compte les imatges i litografies conservades de principis del segle XX i, sobretot, el treball de camp dut a terme l’any 2003 per Rafel Ortega, Mercè Mas i Carme Ramon, abans que no acabés d’enfonsar-se la capelleta.
Enguany, hauríem celebrat el quinzè aniversari d’ençà que es va inaugurar. La Covid-19 ens n’ha privat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada